La tradició usada com argument és una fal·làcia

Fa temps que vaig escoltant com els polítics utilitzen el concepte de tradició com argument, com a justificació. L’apel·lació a la tradició com argument és una fal·làcia lògica (engany o mentida que s’amaga baix d’alguna cosa) que consisteix a afirmar que si alguna cosa s’ha anat fent o creent des de fa temps, aleshores està bé continuar fent-la o és verdadera. Aquest tipus d’argument fa tres suposicions:

 

  1. Que l’antiga manera de pensar va ser provada com a correcta quan es va introduir, la qual cosa pot ser fals, ja que la tradició pot estar basada en fonaments incorrectes.
  2. Que les raons que van provar aquest argument en el passat són actualment vigents per a avui. Si les circumstàncies han canviat açò pot ser fals.
  3. Que mantenir l’statu quo és preferible o desitjable davant la possibilitat d’un canvi, la qual cosa pot ser també incorrecte.

 

Haver estat fent alguna cosa incorrecta durant molt de temps, no la converteix en correcta sinó tot el contrari, l’agreuja. Aquest tipus d’argumentació està associada al conservadorisme (ètic-cultural i polític). Molta gent està atrapada psicològicament en la tradició, es a dir, estan atrapats en el que és en lloc de reflexionar racionalment sobre el que deu ser.